Catalunya mostra la seva capacitat per liderar projectes de defensa

La Taskforce Defence&Aerospace és el grup que la Junta Directiva d’AeroS, l’ecosistema d’aeronàutica, espai i defensa de Catalunya, va crear amb l’objectiu de treballar per enfortir i ampliar l’ecosistema de capacitats dual-use, i de representar i defensar els seus interessos.

Presidida per Joan Martorell, vicepresident d’AeroS i president de Gutmar, la Taskforce va començar a treballar el passat mes de setembre, i està canalitzant les relacions amb el Ministeri de Defensa, el de Indústria, i els seus diferents òrgans per facilitar l’accés de les empreses catalanes a noves oportunitats i projectes.

El passat divendres la Taskforce va presentar l’anàlisi de l’adjudicació dels PEM (Programes Especials de Modernització) 2025 del Ministeri de Defensa. Els PEM són els principals mecanismes de contractació del Ministeri i es caracteritzen per la seva complexitat, el seu impacte tecnològic, la possibilitat de prefinançament pel Ministeri d'Indústria i Turisme, així com la participació rellevant de la indústria nacional.

De l’anàlisi es desprèn que cap de les empreses adjudicatàries dels contractes dels PEM 2025 és catalana. El 80 % dels PEM han estat adjudicats a la Comunitat de Madrid, l’11% a Castilla la Mancha i també han rebut fons Andalusia, Galícia i Múrcia.

Pel que fa als imports i empreses tractores, d’un total de 14.421 Milions d’euros, Indra Sistemas S.A. ha estat la principal contractista amb un prefinançament concedit de 2.452 Milions d’euros. Indra participa també a UTE’s amb Escribano (3.169 Milions d’euros), Telefónica  (380 Milions d’euros) i amb Airbus Defence and Space (85 Milions d’euros), i en total protagonitza a 17 de les 35 adjudicacions. A continuació, Navantia, amb 2.292 Milions d’euros, és la contractista de 5 programes, i la segueixen Airbus Defence and Space, Airbus Helicopters i Hisdesat.
 

És important recordar que les empreses contractistes han d’elaborar, per cada programa, un Pla de Participació Industrial (PPI), amb la finalitat de garantir la cooperació industrial, reforçar la base industrial i tecnològica de la defensa nacional, afavorint la generació de llocs de treball qualificats, la transferència de tecnologia, el desenvolupament de capacitats crítiques, la reducció de la dependència de l’exterior i la projecció internacional de la indústria espanyola, tot contribuint a l’autonomia estratègica i l’enfortiment d’Europa.  

Els PPIs recullen el conjunt d’activitats industrials planificades i directament relacionades amb l’objecte del contracte, les empreses encarregades de fer-ho, les capacitats implicades, la seva planificació, l’anàlisi de riscos industrials associats i els retorns previstos. Per tant, els PPIs permeten realitzar un anàlisi i una supervisió pormenoritzada de la participació de la indústria nacional a cada programa, així com de les noves capacitacions i la seva procedència.  

Així, per facilitar a les empreses contractistes la cerca de proveïdors capacitats pel seu PPI, AeroS ha elaborat una identificació de les empreses que estan capacitades per participar a cadascun dels PEM 2025, llista que mantindrà viva i actualitzarà periòdicament conforme vagin registrant-se noves empreses.

AeroS, que compta amb Indra, Airbus i Santa Barbara entre els seus associats, també organitza workshops i seminaris en els que aquestes grans tractores expliquen a les pimes els seus reptes i projectes, i com participar a les seves cadenes de valor.

En conclusió, arrel dels anàlisis i treballs realitzats, AeroS sol·licita, tant al Ministeri d’Indústria com al Ministeri de Defensa:

1. Participació directa de Catalunya a l’adjudicació dels PEM 2026 i posteriors. Catalunya compta amb empreses tractores i possibles consorcis amb capacitat per liderar projectes.
2. Plans de Participació Industrial que, liderats pel contractista corresponent en cada PEM, garanteixin, amb transparència (tot respectant els aspectes que hagin de ser confidencials per la matèria), la participació de PIMES espanyoles i catalanes, facilitant-les  accés al prefinançament que rep l’adjudicatari principal i vetllant per una cooperació industrial equilibrada, en la que es reconegui l’aportació tecnològica dels proveïdors, la propietat industrial i intel·lectual, i es ponderi el repartiment dels riscos amb criteris equilibrats.
3. Projectes Estratègics: El Ministeri de Defensa ha presentat a la OTAN un document on estableix la relació de 7 projectes estratègics que s’estableixen com a centres tecnològics de referència al llarg del territori nacional, a Huelva, Teruel, Soria, León, Zamora, Jaén y Córdoba. El mapa de Projectes Estratègics d’AeroS posa sobre la taula possibles projectes similars a Catalunya, que poden vehicular-se tant a traves de nous PEM, com per la via dels projectes estratègics.

Mapa de Projectes Estratègics Defence & Aerospace de Catalunya

El Mapa de Projectes Estratègics Defence & Aerospace de Catalunya és el resultat del treball col·laboratiu desenvolupat en el marc de la Taskforce Defence & Aerospace Innovation d’AeroS, amb l’objectiu d’identificar, estructurar i escalar projectes tractors mitjançant la generació de sinergies i aliances entre iniciatives industrials, tecnològiques i institucionals. El Mapa parteix d’una anàlisi rigorosa de les fortaleses consolidades i les oportunitats emergents en aquells àmbits en què Catalunya disposa d’avantatges competitius rellevants en el context europeu.
En aquest marc, el Mapa articula un conjunt de quatre pilars estratègics que concentren les principals capacitats duals del territori i que permeten avançar cap a una major sobirania tecnològica i industrial en els àmbits de la defensa, la seguretat i l’espai:

• el Centre d’Excel·lència de l’Espai i les Tecnologies Duals, orientat al desenvolupament de capacitats espacials, sistemes downstream, dades, comunicacions segures i aplicacions duals;
• el Centre de Modificació d’Aeronaus i Drons, focalitzat en la conversió, adaptació i certificació de plataformes tripulades i no tripulades per a usos civils, de seguretat i de defensa;
• el Centre de Tecnologies de Ciberseguretat i C4ISR, com a node de desenvolupament de solucions avançades en comandament i control, sistemes d’informació, ciberdefensa i protecció d’infraestructures crítiques;
• i el Centre d’Excel·lència en HAPS (High Altitude Platform Systems – càrregues útils), orientat a posicionar Catalunya en un segment emergent clau per a comunicacions, observació i vigilància persistent.

De manera agregada, el conjunt d’aquests projectes representa un volum d’inversió potencial superior als 5.000 milions d’euros, amb la participació estimada d’entre 30 i 50 empreses, incloent grans empreses tractores, pimes industrials, startups tecnològiques i centres de coneixement, i amb un impacte directe en la generació d’ocupació qualificada, capacitats industrials avançades i atracció de programes europeus i nacionals.

A més, el Mapa incorpora de manera transversal el projecte A-LEX | European Aerospace & Defence Legal Competence Hub, concebut com un projecte habilitador clau per a tot l’ecosistema. A-LEX dota el Mapa d’un marc integral de seguretat jurídica, governança, compliance, export controls, contractació pública de defensa i estructuració de consorcis, facilitant la participació ordenada i competitiva de les empreses catalanes en programes estratègics europeus i nacionals (EDF, IRIS², FCAS, EDIRPA, CDTI, entre d’altres). Aquest hub legal especialitzat esdevé així una peça essencial per reduir barreres d’entrada, accelerar projectes col·laboratius i garantir la robustesa institucional i regulatòria del conjunt de les iniciatives recollides en el Mapa.

En el seu conjunt, el Mapa de Projectes Estratègics Defence & Aerospace d’AeroS es configura com una eina estructurant de política industrial, al servei de les administracions i del teixit empresarial, que permet prioritzar inversions, alinear capacitats i posicionar Catalunya com un hub de referència al sud d’Europa en tecnologies duals, espai i defensa, plenament alineat amb les prioritats europees d’autonomia estratègica i resiliència industrial.

---

AeroS és l'organització que agrupa l'ecosistema aeronàutic, d'espai i defensa de Catalunya, per impulsar oportunitats de negoci per a pimes i indústries, tant les que ja formen part d'aquests sectors com empreses d'indústries tradicionals que es volen transformar, abordant els desafiaments tecnològics i contribuint al creixement sostenible del teixit empresarial.

Nascuda al juliol del 2024 compta ja amb més de 70 empreses, centres tecnològics i universitats, i socis institucionals.

Una de les primeres tasques que va dur a terme l’equip d’AeroS va ser una matriu de capacitats de Catalunya i del propi AeroS, arrel del contacte amb clústers i governs d’altres regions europees que els demanaven els presentessin les seves fortaleses i capacitats. Catalunya no surt al mapa de la defensa d’ Espanya, però no perquè no tingui les capacitats. Comptem amb empreses tractores, i també amb moltes pimes i no tant pimes que formen part de les cadenes de valor de la defensa, l’aeronàutica i l’espai, i AeroS les està identificant i connectant.

Per AeroS, Catalunya es caracteritza per tres grans fortaleses:

1. Experiència: És una de les regions més destacades d'Espanya en ASD (aeronàutica, espai i defensa). Forma part d'un petit grup de regions espanyoles (juntament amb Madrid, Andalusia i el País Basc) que concentren la major part de la capacitat industrial nacional en aquests sectors. Destaca per la seva diversificació: la base industrial de Catalunya no depèn únicament dels contractes de defensa, cosa que permet una major flexibilitat i resiliència.
2. Capacitats: El sector del metall (que comprèn el de l’automoció) és el gran protagonista de gairebé totes les cadenes de valor de l’ASD. La indústria metal·lúrgica és un dels sectors més importants de Catalunya, i contribueix significativament al seu creixement econòmic i a la creació de llocs de treball. La indústria està formada per 4.766 empreses, amb una facturació de 12.262,2 M€ i 64.400 persones ocupades. Aquestes empreses representen el 20% del total d'empreses a Espanya en aquests sectors. Catalunya és el motor del sector metal·lúrgic a Espanya, representant el 17,6% de la facturació. Aquest sector és, a més, impulsor d’innovació, està molt internacionalitzat i compta amb talent i formació consolidats. 
3.  L'ecosistema més tecnològic i innovador: Catalunya lidera l'ecosistema tecnològic d'Espanya i consolida la seva posició com la comunitat autònoma amb el nombre més alt d'empreses tecnològiques i innovadores del país, segons l'Informe regional 2025 sobre empreses tecnològiques i innovadores d'Ecosistema Startup. A més, Catalunya ha escalat els rànquings europeus d'innovació i ha assolit la categoria d’ "innovador fort", segons l'European Innovation Scoreboard publicat per la Comissió Europea. Això significa que l'índex d'innovació global de Catalunya ja està per sobre de la mitjana de la UE.